ULISSES I L'ODISSEA

PENÈLOP ESPERANT A ULISSES

Avui hem estat parlant a classe sobre l’Odissea i m'ha vingut al cap una cançó que vaig escoltar fa temps "El muelle de San Blás" del grup Maná.

A mi em recorda a la situació de Penèlop, ja que la dona de qui parla a la cançó és igual a la Penèlop, es queda sola, perquè el seu amant la deixa, i li jura que tornarà. En aquest cas, ell l'acomiada al port, i ella es queda allà esperant eternament, amb el mateix vestit. Envelleix, es torna boja, però roman al port sense moure, amb esperances que torni. Podríem establir un símil entre, els crancs, a la cançó, i els pretendents, en el mite, que li prenen la seva il·lusió.

Penèlop va esperar també a Ulisses durant molts i molts anys, esperant veure'l una vegada més...

Aquest és el link de la cançó: https://www.youtube.com/watch?t=49&v=p8pZB0knqQA