La veritat és que després de que Petrarca esmentés a Lancelot i Ginebra per
comparar el seu amor cap a Beatrice, em vaig posar a pensar en què és el que
els va poder ocórrer a aquests dos estimats. No vaig tenir prou amb la breu
explicació, sinó es que em vaig posar a buscar la història que van compartir
Lancelot i Ginebra.
L'amor que ells van viure era un amor fora del matrimoni
que és molt comprensible per a un lector de l'Edat Mitjana. És propi d'una
època en què els matrimonis es celebraven en moltes ocasions per motius
econòmics o polítics, i en els quals l'amor no sempre apareixia entre les dues
persones casades.
Ens estem referint a l'anomenat Amor Cortés, que ja hem
estudiat a fons i sabem del que es tracta. És l'amor en el qual la dama era
considerada un objecte de culte.
El problema per a tots dos va ser que van passar el límit
del culte i la lloança, i els enemics d'Artur van aprofitar aquesta relació,
per forjar l'acusació d'adulteri i conspiració contra el regne que van llançar
sobre Lancelot i Ginebra. Això va portar a una condemna de mort per a la reina
i una ordre d'expulsió del regne per Lancelot. Lancelot no podia permetre la
mort de Ginebra i en intentar salvar-la, va matar dos dels fills de Morgana, la
qual cosa va derivar en guerra oberta i va suposar al final, la mort de tots
els cavallers de la Taula Rodona. Ginebra va rebre la notícia de la mort
d'Artur i de tots els cavallers de la Taula Rodona, quan estava a la torre de
Londres, on voluntàriament s'havia tancat per no caure en les mans de Mordred.
Va vestir robes de dol i va ordenar als seus dames que fessin el mateix. Es va
dirigir a Amesbury, en Wilshire, on hi havia un convent en el qual la reina
havia decidit prendre els hàbits, i passar la resta de la seva vida de forma
anònima. Anys després seria triada superiora del convent.
Lancelot va abandonar la vida de cavaller i es va
convertir en ermità i anys més tard
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario