L'AMOR CORTÉS

L'amor cortés

Ho trobava una mica aburrit aquest tema però a mida que hem anat parlant a classe,  m'ha semblat molt interesant. L'amor cortés pot semblar que ens queda molt lluny a nosaltres, ja que tenim una visió de l'amor molt diferent a la que tenien en la societat de l'Edat Mitjana.

En aquella societat el matrimoni no era per amor, sinò que era un contracte, ja fos per temes econòmics o polítics, dues perones es veien obligades a unir els seus llaços.

Una recopilació del que nosaltres a dia d'avui entenem de la informació que ens ha arribat per amor cortés en la societat medieval.

L'amor cortès, també conegut com el fin'amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen.

Trobador i midons (la donzella) mantenen llur amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetllar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós.
Aquest amor és un amor vertader, el més semblant que trobem als nostres dies, en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim , sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. 

Aquest amor del trobador cap a la dona es desenvolupava mitjançant une etapes:

         Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.

         Culte de la dama de lluny .

         Declaració de la devoció apassionada.

         Rebuig per part de la virtuosa dama.

         Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.

         Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions                     físiques de dolor d'amor).

         Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.

         Consumació de l'amor secret.

         Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.

La dama es trobava en la necessitat de sentir per algú, n'és el cas ja que moltes d'elles eren joves i a més a més estaven casades amb marits molt més grans que elles per als quals no sentien cap tipus d'atracció.