REFLEXIÓ ÈDIP REI

Reflexió inspirada en Èdip rei

La reflexió que volia comentar ha estat inspirada en la tragèdia d'Èdip rei, que per cert m'ha agradat molt.
L'ultima entrada del cor diu: " De modo que hasta esperar su último día, no hay que proclamar feliz a ningún mortal antes de que haya llegado, sin sufrir ningún mal, al término de su vida "

Parlant des del meu punt de vista...

Jo crec que una persona pot ser feliç sense que li hagi hagut de passar alguna cosa dolenta, és a dir, trobo que la felicitat no ha de ser necessàriament posterior a la infelicitat.
Tu pots sentir-te feliç sense saber el que és ser infeliç, explicant- me millor.
Però també trobo que si no em vingut a aquest món per ser feliços, o almenys intentar-ho, què fem aquí?

Com sé si sóc feliç?

• Ets feliç quan saps que passi el que passi, sentis el que sentis ... hi ha una certesa en el teu interior que tot està i estarà bé.
• És sentir-te confiat de la vida i dels altres, però sobretot de tu mateix, que ets capaç de travessar qualsevol experiència en la vida i sobreviuràs guanyant més experiència i saviesa.
• Ets feliç quan et deixes de ser i expressar-te tal com ets, sense importar qui tinguis al davant.

Ser feliç és alliberar de la por del que pugui passar en un futur i gaudir el present.

Intenta viure el màxim la teva vida, aprofita el moment, Carpe Diem, o potser quan ja no hi hagi marxa enrere vulguis rectificar coses ja impossibles…