Reflexió Petrarca

L'amor és etern mentre dura...

Tots podem pensar, que aquesta frase és un tòpic i que la hem escoltat molt a dir, ho canta Serrat, Ismael Serrano, ho va escriure García Márquez… Però té molta raó tot és etern mentre dura.

En la obra de Petrarca, El Cançoner, podem trobar la frase ( allò que plau al món és somni breu ) i es que podem pensar d’aquesta manera i veurem que el que Petrarca deia en els seus versos no ens queda tant lluny. Pots em penedir-te de mil coses que hagis fet, pensar en els errors, en allò que podies haver fet o dit, aquells que, en el precís moment no vas poder veure.
Si reflexionem en això es veritat que sempre que comences una relació amb algú penses que serà per a sempre, ja sigui una relació d’amistat o d’amor,  però es quan has de pensar que tot pot acabar en un instant, no podem pensar que tot serà per a sempre perquè no pot ser així.

Ismael Serrano, és un cantautor espanyol de la nova generació de cantautors del anys 90.

Una de les seves cançons en concret, La Extraña pareja, acaba amb una frase motivadora.

Invéntate el final de cada historia, que el amor es eterno mientras dura.

Pots escoltar-la en aquest link: https://www.youtube.com/watch?v=V0b9iSrf-EY 

Lancelot i Ginebra

Història entre Lancelot i la reina Ginebra

La veritat és que després de que Petrarca esmentés a Lancelot i Ginebra per comparar el seu amor cap a Beatrice, em vaig posar a pensar en què és el que els va poder ocórrer a aquests dos estimats. No vaig tenir prou amb la breu explicació, sinó es que em vaig posar a buscar la història que van compartir Lancelot i Ginebra.

L'amor que ells van viure era un amor fora del matrimoni que és molt comprensible per a un lector de l'Edat Mitjana. És propi d'una època en què els matrimonis es celebraven en moltes ocasions per motius econòmics o polítics, i en els quals l'amor no sempre apareixia entre les dues persones casades.

Ens estem referint a l'anomenat Amor Cortés, que ja hem estudiat a fons i sabem del que es tracta. És l'amor en el qual la dama era considerada un objecte de culte.

El problema per a tots dos va ser que van passar el límit del culte i la lloança, i els enemics d'Artur van aprofitar aquesta relació, per forjar l'acusació d'adulteri i conspiració contra el regne que van llançar sobre Lancelot i Ginebra. Això va portar a una condemna de mort per a la reina i una ordre d'expulsió del regne per Lancelot. Lancelot no podia permetre la mort de Ginebra i en intentar salvar-la, va matar dos dels fills de Morgana, la qual cosa va derivar en guerra oberta i va suposar al final, la mort de tots els cavallers de la Taula Rodona. Ginebra va rebre la notícia de la mort d'Artur i de tots els cavallers de la Taula Rodona, quan estava a la torre de Londres, on voluntàriament s'havia tancat per no caure en les mans de Mordred. Va vestir robes de dol i va ordenar als seus dames que fessin el mateix. Es va dirigir a Amesbury, en Wilshire, on hi havia un convent en el qual la reina havia decidit prendre els hàbits, i passar la resta de la seva vida de forma anònima. Anys després seria triada superiora del convent.

Lancelot va abandonar la vida de cavaller i es va convertir en ermità i anys més tard

Va tenir un somni, on un àngel se li va aparèixer i li va dir que havia de dirigir-se a Amesbury on trobaria morta a la reina. Així ho va fer, va recollir el cadàver de Ginebra i el va portar a enterrar al costat del d'Artur.

.

OH FORTUNA, CARMINA BURANA

OH FORTUNA, CARMINA BURANA

Oh, Fortuna! pertany a l'obra Carmina Burana que ha esdevingut famós a través de la música que hi va posar el compositor alemany Carl Orff (1895- 1982)

Oh Fortuna tracta sobre el destí aquella incertesa que aquest ens produeix ja que és canviant i pot variar. El poema compara el destí amb allò detestable i cruel, en resum un reclam a la fortuna en forma de lament.

A classe hem escoltat el poema amb música i si que es veritat que cada vegada que escolto la musicalitat d'aquest poema en, anuncis, pel·lícules, se'm posen els pèls de punta, és una sensació que em costa d'explicar i és per aquest mateix motiu per el que inclouen aquesta cançó en bandes sonores per les sensacions que aquesta produeix en nosaltres.

La obra de Carl Orff s'ha utilitzat com a banda sonora en múltiples pel·lícules, per donar més èmfasi sobretot en les escenes d'acció:

Excalibur (1981),  Speed (1984) , The General's Daughter - La Hija del General (1999), Detroit Rock City - Cero en Conducta (1999), The Bachelor - El Soltero (1999), Rat - Mi Vida Como Una Rata (2000) y Jackass: The Movie (2002). 

Crepuscle, entre les més conegudes, es pot veure en aquest link :https://www.youtube.com/watch?v=P7_G8CQ4sVc

MASCLISME EN L'EDAT MITJANA

Masclisme en l'època medieval

En la literatura medieval les dones es veien com un premi cap als cavallers, en aquesta destacaven les característiques de l'ús del cabell.

Per exemple: Si portaven el cabell amarrat significava que eren casades, si ho portaven solt eren solteres.

A causa que les societats occidentals es van crear amb un model patriarcal, l'home ostentava el poder, encara que la dona era determinant en la destinació dels conglomerats socials.

La dona llegia d'amagat llibres, com de quadres d'hàbits i costums, però no obres literàries. Les dones que tenien accés a la lectura van començar a escriure. Al principi imitant l'estil i els temes dels homes; molt temps després, van crear el seu propi univers narratiu i poètic.

Algunes vegades si les dones escribien signaven amb un pseudònim per tal de que es prenguèssin en seriament.

MASCLISME EN ESCRIPTORS

Friedrich Nietzsche

L'escriptor i filòsof prussià va ser un dels pensadors més influents del segle XIX gràcies les seves crítiques a la cultura, la religió i la filosofia occidental.

Dins de les seves obres, figuren certs passatges que denigraven les dones, fet també atribuït a la seva admiració pel filòsof Schopenhauer. Algunes de les seves frases són:

- Si vas amb dones, no oblidis el fuet.

- Hi ha dones que, per molt que en elles es busqui, no tenen interior, no són més que màscares. Cal compadir l'home que s'abandona a aquests éssers gairebé fantasmals, necessàriament incapaços de satisfer.

- El veritable home pretén dues coses: el perill i el joc. Per això vol a la dona, que és la joguina més perillós

 Em sembla molt dur llegir aquestes paraules d’ un filòsof i escriptor, la dona sempre a tingut un paper repugnant, al llarg de la història la han tracten amb menyspreu i en les civilitzacions antigues com a coses sense símbol de identitat.

L'AMOR CORTÉS

L'amor cortés

Ho trobava una mica aburrit aquest tema però a mida que hem anat parlant a classe,  m'ha semblat molt interesant. L'amor cortés pot semblar que ens queda molt lluny a nosaltres, ja que tenim una visió de l'amor molt diferent a la que tenien en la societat de l'Edat Mitjana.

En aquella societat el matrimoni no era per amor, sinò que era un contracte, ja fos per temes econòmics o polítics, dues perones es veien obligades a unir els seus llaços.

Una recopilació del que nosaltres a dia d'avui entenem de la informació que ens ha arribat per amor cortés en la societat medieval.

L'amor cortès, també conegut com el fin'amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen.

Trobador i midons (la donzella) mantenen llur amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetllar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós.
Aquest amor és un amor vertader, el més semblant que trobem als nostres dies, en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim , sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. 

Aquest amor del trobador cap a la dona es desenvolupava mitjançant une etapes:

         Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.

         Culte de la dama de lluny .

         Declaració de la devoció apassionada.

         Rebuig per part de la virtuosa dama.

         Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.

         Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions                     físiques de dolor d'amor).

         Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.

         Consumació de l'amor secret.

         Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.

La dama es trobava en la necessitat de sentir per algú, n'és el cas ja que moltes d'elles eren joves i a més a més estaven casades amb marits molt més grans que elles per als quals no sentien cap tipus d'atracció.

REFLEXIÓ ÈDIP REI

Reflexió inspirada en Èdip rei

La reflexió que volia comentar ha estat inspirada en la tragèdia d'Èdip rei, que per cert m'ha agradat molt.
L'ultima entrada del cor diu: " De modo que hasta esperar su último día, no hay que proclamar feliz a ningún mortal antes de que haya llegado, sin sufrir ningún mal, al término de su vida "

Parlant des del meu punt de vista...

Jo crec que una persona pot ser feliç sense que li hagi hagut de passar alguna cosa dolenta, és a dir, trobo que la felicitat no ha de ser necessàriament posterior a la infelicitat.
Tu pots sentir-te feliç sense saber el que és ser infeliç, explicant- me millor.
Però també trobo que si no em vingut a aquest món per ser feliços, o almenys intentar-ho, què fem aquí?

Com sé si sóc feliç?

• Ets feliç quan saps que passi el que passi, sentis el que sentis ... hi ha una certesa en el teu interior que tot està i estarà bé.
• És sentir-te confiat de la vida i dels altres, però sobretot de tu mateix, que ets capaç de travessar qualsevol experiència en la vida i sobreviuràs guanyant més experiència i saviesa.
• Ets feliç quan et deixes de ser i expressar-te tal com ets, sense importar qui tinguis al davant.

Ser feliç és alliberar de la por del que pugui passar en un futur i gaudir el present.

Intenta viure el màxim la teva vida, aprofita el moment, Carpe Diem, o potser quan ja no hi hagi marxa enrere vulguis rectificar coses ja impossibles…

COMPLEX D'ÈDIP

COMPLEX D'ÈDIP

Tots hem sentit alguna vegada de parlar del complex d'Èdip, doncs a continuació explicaré d'on ve aquesta malaltia pròpia en els nens.

El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, qui es va inspirar per a la seva denominació en el mite d'Èdip de la mitologia grega clàssica, més precisament, en la versió que lliura Sòfocles en la tragèdia Èdip Rei,com molt bé coneixem i estem llegint ara a classe:

-A Èdip un oracle li diu que en un futur matarà al seu pare i es casarà amb la seva mare.
Al protagonista el van abandonar quan era un nadó i sense saber-ho mata al seu pare Layo, el rei, que viatjava a Delfos. Més tard es casa amb la seva mare sense ell saber-ho.
Quan Jocasta descobreix que Èdip és el seu fill es suïcida. Èdip, incapaç de suportar l'horror que el parricidi i l'incest li provoquen, es treu els ulls i en total humiliació, abandona la ciutat per vagar com un captaire per tota Grècia.

En conclusió es defineix com una etapa normal en desenvolupament psicosexual de tot ser humà on un fill o filla "s'enamora" del seu progenitor de sexe contrari i te gels del seu "rival"

És a dir, l'origen d'aquest complex el trobem a la tragèdia de Sòfocles, i és Freud el qui per primera vegada el descobreix.

MITE DE TIRÈSIES

Més sobre l'endeví Tirèsies

He volgut fer aquesta recerca ja que aquest personatge em va deixar intrigada i les explicacions de classe s'em van fer breus:

El tebà cec Tirèsias, fill de Everest i de la nimfa Chariclo, i Calchas eren els dos vidents més famosos de la mitologia grega.

Hi ha dues històries diferents sobre la ceguesa de Tirèsies i els seus poders paranormals.

En la primera es diu que una vegada va veure la virginal deessa Atenea banyant-se nua amb la seva mare. 
Després d'això, Atenea el va privar del sentit de la vista, encara que li va donar l'enteniment del llenguatge de les aus i el poder per predir el futur. Ella, a més, el va obsequiar amb un bastó especial i li va garantir una llarga.

Segons la segona versió, Tiresias es va trobar a dues serps copulant a la muntanya i va colpejar a la femella amb la seva vara, que com a venjança el va transformar en una dona.
Vuit anys després, sent encara dona, es va trobar a les mateixes serps de nou i en aquesta ocasió va colpejar a les dues, i així va ser retornat al seu estat primitiu d'home. Un dia, quan el rei dels déus Zeus i la seva esposa Hera es trobaven discutint sobre quin sexe gaudia més fent l'amor, Tiresias va ser l'escollit per fer la prova definitiva. Tiresias va afirmar que la dona gaudia més que l'home, resposta que va enfadar a Hera, que el va deixar cec. Res va poder fer Zeus per rectificar la cruel acció d'Hera, però va intentar compensar-ho, donant-li el do de la clarividència. Tiresias feia les seves prediccions observant el comportament de les aus. Estudiava els sons que feien i, quan era necessari, recolzava les seves idees en el resultat dels sacrificis realitzats.

ULISSES I L'ODISSEA

PENÈLOP ESPERANT A ULISSES

Avui hem estat parlant a classe sobre l’Odissea i m'ha vingut al cap una cançó que vaig escoltar fa temps "El muelle de San Blás" del grup Maná.

A mi em recorda a la situació de Penèlop, ja que la dona de qui parla a la cançó és igual a la Penèlop, es queda sola, perquè el seu amant la deixa, i li jura que tornarà. En aquest cas, ell l'acomiada al port, i ella es queda allà esperant eternament, amb el mateix vestit. Envelleix, es torna boja, però roman al port sense moure, amb esperances que torni. Podríem establir un símil entre, els crancs, a la cançó, i els pretendents, en el mite, que li prenen la seva il·lusió.

Penèlop va esperar també a Ulisses durant molts i molts anys, esperant veure'l una vegada més...

Aquest és el link de la cançó: https://www.youtube.com/watch?t=49&v=p8pZB0knqQA

LA PRIMERA DONA

LILITH O EVA?

Jo sempre recordo la història del primer home i la primera dona com a Adan i Eva.

A la classe de literatura m'he qüestionat si es veritat que Eva va ser la primera dona, i perquè no Lilith? Podria ser però les seves històries són ben diferents..

Mai havia sabut res d'una tal 'Lilith' ja que des de que era petita puc recordar que sempre era:

Adan i Eva són els primers éssers humans creats per Déu l’Edèn un paradís per a ells. Eva surt de la costella d'Adan.

Ells dos son companys i tenen una gran relació sense problemes. Fins que Eva cau en la  temptació.

Però ara tinc una altra versió:

Adan i Lilith són els primers éssers humans creats per Déu. l’Edèn un paradís per a ells. Els dos surten de la pols ( es a dir, no hi ha diferències entre ells)

Adan i Lilith mai van trobar la pau junts, ja que quan ell volia anar a dormir amb ella, Lilith es negava, considerant que la postura reclinada que ell exigia era ofensiva per a ella ja que creia que ells dos eren iguals.

A Lilith la pinten com a la dolenta per no sucumbir a les normes de l'Adan. Diuen que es va convertir en dimoni a l'hora d'abandonar el paradís i que a hores d'ara segueix amagada a una cova de la Mar Roja.

Perquè mai vaig saber d'aquesta història? No convenia que surtis a la llum? Que la gent la sàpigues? La Biblia preferia donar una sensació d’autoritat de l'home i per això era millor una Eva submisa?

En aquesta pintura fins i tot a Llilith la pinten com a la temptació, la serp de la història:

CODI HAMMURABI

CODI HAMMURABI

El codi d'Hammurabi va ser creat l'any 1728 a.C.

Va ser creat pel rei de Babilònia Hammurabi, aquest codi és un dels conjunts de lleis més antics que s'han trobat de l'antiga Mesopotàmia i es basa en la llei de Talió.

M'ha semblat molt interessant però a la vegada indignant. Són lleis molt dures i masclistes i he volgut investigar una mica per si aquesta Llei de Talió continua present a l'actualitat a algun país.

Al món he pogut veure que encara es castiga amb la mort la idea de la venjança, contribueix a elevar l'acceptació social de venjances privades i l'ús de la violència. L'aplicació de la primitiva Llei del talió (ull per ull, dent per dent, )duplica el mal, però no ho mitiga, de manera que la societat en el seu conjunt pateix encara més com a conseqüència de l'execució de la venjança.

Països d'Amèrica amb pena de mort:

Antigua i Barbuda, Bahames, Barbados, Belize, Cuba, Dominica, Estats Units d'Amèrica, Guatemala, Guinea, Guinea Equatorial, Guyana, Jamaica, Sant Cristòfol i Neus, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Trinitat i Tobago.

Països d'Europa amb pena de mort:

Dins del continent europeu, només Bielorússia manté la pena de mort per a delictes ordinaris.

Països d'Àfrica amb pena de mort:

Botswana, Txad, Comores, Egipte, Etiòpia, Gàmbia, Lesotho, Líbia, Nigèria, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Uganda, Zimbabwe.

Països d'Àsia amb pena de mort:

Afganistan, Aràbia Saudita, Autoritat Palestina, Bahrain, Bangla Desh, Corea del Nord, Xina, Emirats Àrabs Units, Índia, Indonèsia, Iraq, Iran, Japó, Jordània, Kuwait, Líban, Malàisia, Oman, Pakistan, Qatar, Singapur, Síria, Tailàndia, Taiwan, Vietnam, Iemen.

Què és la literatura?

 QUÈ ÉS LA LITERATURA?

Per començar jo i el grup classe ens vem preguntar...

La meva definició va ser aquesta:

·       És la forma d'expressar el que una persona sent i pensa mitjançant paraules ja        sigui de forma oral o escrita.

Quan vem posar les idees en comú vam poder veure que es molt més:

·      És una forma d'expressar emocions i pensaments.

·      És una forma de fer art.

·     Explica una sèrie de fets de la història.

·      Hi ha una relació Autor-Text però que no sempre és així, ja que l'autor amb la seva obra potser volia explicar o transmetre una idea o pensament molt diferent al que       el lector interpreta.

·     Que té una intencionalitat que pot ser: estètica, ideològica, política...

Cadascú pot tenir un pensament diferent de la literatura, fixa't en aquests alumnes!

https://www.youtube.com/watch?v=Os2tWyHL2xo