domingo, 29 de mayo de 2016

Art contemporani s.XX







Finals del segle XIX i segle XX

Les arrels de l'art contemporani les trobem a finals del S. XIX. El Impressionisme i el Postimpressionisme constitueixen un punt de partida per a les corrents del S. XX. Dins de les avantguardes històriques, les més destacades van ser el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el constructivisme, el neoplasticisme, el dadaisme i el surrealisme. Totes tenen una sèrie d'elements comuns en la seva ideologia, però no en el estilístic.
 Hi ha una consciència de grup dins de cada un d'ells i el deixen reflectit en els seus respectius manifestos.
Neguen el passat i busquen un nou llenguatge expressiu basat en una visió diferent de la realitat, a la qual ja no imiten, interpreten.
 El desig de novetat els porta a experimentar amb el color, les formes i la composició.


El fauvisme va substituir la paleta de tons naturalistes emprada pels impressionistes per un fort colorit i un dibuix de traç molt marcat per crear un major èmfasi expressiu.
George Braque i Henri Matisse van ser alguns dels seus integrants.

Henry Matisse

En l’expressionisme, els expressionistes van valorar els continguts i les actituds emocionals, l'expressió del propi jo, per això la composició es fa esquinçada i el color més violent, amb continguts simbòlics. Destaquen Emil Nolde, Ernest Kichner, Kart Schmidt - Rottluft i Erich Heckel, entre d’altres.



                                                              Emil Nolde

El cubisme emfatitza la superfície plana i la bidimensionalitat del llenç i proposa una forma de perspectiva basada en la multiplicitat dels punts de vista. Robert Delaunay, Picasso, Juan Gris i Frantisek Kupka són destacats exponents del cubisme pictòric i Pau Gargallo i Julio González de l'escultura cubista a Espanya.



Pablo Picasso

Els artistes del futurisme italià, especialment Gini Severini, Humberto Boccini, Carlo Cará i Giacomo Balla, van treballar un estil que s'ha anomenat cubisme dinàmic perquè es van interessar per la representació del moviment i la velocitat a través de la repetició rítmica de línies i imatges.

                                                        
                                                             Umberto Boccioni

El neoplasticisme es basa en la utilització de línies rectes que delimiten rectangles de colors primaris. La seva meta és destacar la bidimensionalitat de la superfície de la tela amb la finalitat d'expressar el seu ideal basat en la puresa de l'art, despullat del particular i d'acord amb les lleis universals de l'equilibri. Destaquen artistes com Theo van Doesburg i Piet Mondrian

                                               

                                                                 Piet Mondrian

El moviment dadaista representa l'antítesi del racionalisme de Mondrian i altres teòrics de l'abstracció. Disconformes amb el sistema de valors burgès, van triar una paraula sense sentit, donada, per designar la seva activitat de protesta i les seves obres antiestètiques. Marcel Duchamp, l'artista més conegut.

                                      
                                 
                                                      Marcel Duchamp

Els surrealistes van tractar d'anar més enllà de la realitat visible assegurant la superioritat del subconscient i la importància dels somnis en la creació artística. Van treballar amb un estil figuratiu Marx Ernst, Salvador Dalí, René Magritte i Van Ray.

                                   

                                                                 Salvador Dalí

jueves, 5 de mayo de 2016

Adaptacions de Cims Borrascosos

Cims Borrascosos
Adaptacions en el cinema y e la música:

Hi han hagut moltes pel·lícules i miniseries inspirades en la novel·la d'Emily Brontë però aquesta és la més actual.

"Cims Borrascosos (2011)" d'Andrea Arnold amb protagonistes com Kaya Scodelario i James Howson

En aquesta pel·licula, que és la més actual, l'autora, però,  prescindeix de venjances que s'allarguin generació rere generació, centrant-se exclusivament en els primers anys de vida en comú de Heathcliff i Catherine: la infància que van passar junts, i el seu retrobament després de l'exili voluntari d'un Heathcliff que torna amb la necessitat de tornar a veure la seva estimada per a després, si cal, suïcidar-se. Una profunda alteració del text original que no obstant això és cert no canvia en absolut el missatge primari de Brönte, pel que Arnold surt victoriosa aïllant aquesta passió, i plasmant-la en imatges que parlin per si mateixes.

Trailer de la pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=hoOuB9PAVug

També m'ha sorprés trobar-me amb que, també apart del cinema, s'han fet adaptacions en la música. 

"Wuthering Heights (Cims borrascosos)" és una cançó de Kate Bush que va llançar a la fama al gener de 1978. Es va convertir en número 1 en el Regne Unit i segueix sent avui dia el seu senzill més venut.

Escrita per Bush quan ella tenia 18 anys, la cançó es basa en la novel·la del mateix nom. Kate Bush es va inspirar per escriure la cançó dels últims deu minuts de la versió cinematogràfica de 1970 "Cims borrascosos". En llegir el llibre va descobrir que ella comparteix el seu aniversari (30 de juliol) amb Emily Brontë.


La cançó en anglés amb subtítols: https://www.youtube.com/watch?v=mDASXmM8Hfo


                            

Les germanes Brontë

Les Germanes Brontë



Obres inoblidables com "Jane Eyre", "Cims borrascosos", o "La inquilina de Widfell Hall", tanquen després de les seves línies l'existència de tres germanes que van viure per al seu art en un difícil món, on la dona tenia encara un paper molt passiu i amagat entre les ombres. En els seus textos advertim l'essència destil·lada d'aquest romanticisme més pur, intens i tràgic, al seu torn, en el qual no sempre l'última pàgina ens ofereix un final feliç, però sí la promesa que els veritables amors existeixen i s'han de viure al màxim .


Els Brontë vivien a Yorkshire, on el seu pare, Patrick Brönte, un rector d'origen irlandès, va educar als seus sis fills en els ferris principis de la humilitat anglicana, de l'austeritat i, en essència, en un ambient de profunda tristesa després de la primerenca mort de la seva esposa. Sent molt petites van ser enviades al sever col·legi de Clergy, en Cowan Bridge.
El fred, els càstigs, la duresa dels professors i també aquesta eterna malaltia de l'època: la tuberculosi. Tot va ser tan cru com a real, de fet, les germanes grans Maria i Elizabeth van morir d'aquesta malaltia en 1825, sent només unes nenes. Per aquesta raó tant Charlotte com Emily es van veure obligades a deixar el col·legi en vista de la seva debilitat física.

Charlotte volia ser escriptora. Comptava amb diverses novel·les i amb les seves ànsies que fossin publicades. Per a això va buscar l'ajuda del famós poeta Robert Southey, però la resposta d'aquest va ser ferma: "La literatura no és assumpte de dones i no hauria de ser-ho mai". Però la més obstinada dels Brontë no es va rendir pas.
En absolut, en 1845, va decidir agafar els seus propis poemes i els de les seves germanes Anne i Emily i presentar-los a un editor sota els pseudònims de Currer, Ellis i Acton Bell (1846). Si bé es van vendre molt pocs exemplars, a dia d'avui es considera, Emily Brönte (autora de "Cims Borrascosos") com una de les millors d'aquest segle.

Charlotte va publicar Jane Eyre en 1847, tenint un èxit immediat. Després, Anne, li seguiria amb Agnes Grey, una novel·la sobre la vida de les institutrius en aquesta època, una cosa que coneixia molt bé. Més tard, Emily va revolucionar a la societat amb Cims borrascosos, una obra molt criticada en aquell temps per la seva duresa, per la intensitat dels seus sentiments i els seus "primitius" personatges tan plens d'odi i amor alhora. La van considerar una novel·la "salvatge".


Gràcies a Charlotte, Anne i Emily, podem gaudir de les que es consideren les millors novel·les romàntiques de la història.