Finals del segle XIX i segle XX
Les arrels de l'art contemporani les trobem a
finals del S. XIX. El Impressionisme i el Postimpressionisme constitueixen un
punt de partida per a les corrents del S. XX. Dins de les avantguardes
històriques, les més destacades van ser el fauvisme,
l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el constructivisme, el
neoplasticisme, el dadaisme i el surrealisme. Totes tenen una sèrie
d'elements comuns en la seva ideologia, però no en el estilístic.
Hi ha una consciència de grup dins de cada un d'ells i el deixen reflectit en els seus respectius manifestos.
Hi ha una consciència de grup dins de cada un d'ells i el deixen reflectit en els seus respectius manifestos.
Neguen el passat i busquen un nou llenguatge
expressiu basat en una visió diferent de la realitat, a la qual ja no imiten,
interpreten.
El desig
de novetat els porta a experimentar amb el color, les formes i la composició.
El
fauvisme va substituir la paleta de tons naturalistes
emprada pels impressionistes per un fort colorit i un dibuix de traç molt
marcat per crear un major èmfasi expressiu.
George Braque i Henri Matisse van ser alguns dels seus integrants.
George Braque i Henri Matisse van ser alguns dels seus integrants.
Henry
Matisse
En l’expressionisme,
els expressionistes van valorar els continguts i les actituds emocionals,
l'expressió del propi jo, per això la composició es fa esquinçada i el color
més violent, amb continguts simbòlics. Destaquen Emil Nolde, Ernest Kichner,
Kart Schmidt - Rottluft i Erich Heckel, entre d’altres.
Emil Nolde
El
cubisme emfatitza la superfície plana i la
bidimensionalitat del llenç i proposa una forma de perspectiva basada en la
multiplicitat dels punts de vista. Robert Delaunay, Picasso, Juan Gris i
Frantisek Kupka són destacats exponents del cubisme pictòric i Pau Gargallo i
Julio González de l'escultura cubista a Espanya.
Pablo Picasso
Els artistes del futurisme italià, especialment Gini
Severini, Humberto Boccini, Carlo Cará i Giacomo Balla, van treballar un estil
que s'ha anomenat cubisme dinàmic perquè es van interessar per la representació
del moviment i la velocitat a través de la repetició rítmica de línies i
imatges.
Umberto Boccioni
El
neoplasticisme es basa en la utilització de línies rectes
que delimiten rectangles de colors primaris. La seva meta és destacar la
bidimensionalitat de la superfície de la tela amb la finalitat d'expressar el
seu ideal basat en la puresa de l'art, despullat del particular i d'acord amb
les lleis universals de l'equilibri. Destaquen artistes com Theo van Doesburg i
Piet Mondrian
Piet Mondrian
El
moviment dadaista representa l'antítesi del racionalisme de
Mondrian i altres teòrics de l'abstracció. Disconformes amb el sistema de
valors burgès, van triar una paraula sense sentit, donada, per designar la seva
activitat de protesta i les seves obres antiestètiques. Marcel Duchamp,
l'artista més conegut.
Marcel Duchamp
Els
surrealistes van tractar d'anar més enllà de la realitat
visible assegurant la superioritat del subconscient i la importància dels
somnis en la creació artística. Van treballar amb un estil figuratiu Marx
Ernst, Salvador Dalí, René Magritte i Van Ray.
Salvador Dalí
