La Metamorfosi- Kafka

Quina classe de insecte és Gregor Samsa?- anàlisi de Nabokov

"En despertar un matí després d'un somni intranquil, Gregorio Samsa es va trobar sobre el seu llit convertit en un monstruós insecte". Aquestes primeres paraules del relat de Franz Kafka han donat peu durant anys a tota mena d'especulacions. A quina classe d'insecte es refereix l'autor de La Metamorfosi? Una de les interpretacions més esteses apunta que Gregor Samsa es transforma en un escarabat. No obstant això, una anàlisi més detingut ens indica que estem davant d'un altre tipus de criatura.

                  

El que veieu sobre aquestes línies són les anotacions de l'escriptor rus Vladimir Nabokov sobre un exemplar del relat per demostrar que Gregor Samsa es transforma en realitat en un escarabat . Amb la seva habitual destresa literària, i alguns coneixements d'entomologia com a expert entomòleg, Nabokov va analitzar les pistes donades per Kafka per treure les seves conclusions sobre la forma i mida de l'insecte.

"Moltes persones diuen que un escarabat, la qual cosa per descomptat no té sentit" argumentava en la seva famosa lliçó sobre La Metamorfosi. "Una panerola és un insecte de forma plana i amb llargues cames, i Gregor és qualsevol cosa menys pla: és convex en ambdós costats, ventre i esquena, i les seves cames són petites. S'assembla a un escarabat en un sol aspecte: el seu color és marró. Això és tot ".

En una carta enviada el 25 d'octubre de 1915, Franz Kafka discuteix amb el seu editor sobre la forma en què s'ha de il·lustrar al "insecte" a la primera edició. "L'insecte en si mateix no ha de ser dibuixat", assegura. "Ni tan sols se li ha de veure des de lluny".

Tal com indiquen algunes fonts, sembla evident que Kafka tria intencionadament les paraules per no deixar clar quina classe d'insecte és Gregor Samsa, però Nabokov aprofundeix en la qüestió com a mer exercici literari. I ho fa fins a tal punt, que arriba a una segona i inquietant conclusió: sota la "esquena dura i rodona" de Gregor, com en la de gairebé tots els escarabats, explica, s'amaga de ben segur un joc de "petites ales" l'existència de les quals  el protagonista desconeix.

"Curiosament", anota Nabokov, "Gregor l'escarabat mai s'adona que té ales sota la dura cobertura de la seva esquena". És a dir, que el protagonista del relat més angoixant de la literatura universal és en realitat una criatura que pot volar i escapar del lloc sense saber-ho. Com tants de nosaltres.

                          

Frases cèlebres- J.Joyce

JAMES JOYCE (1882-1941)

Joyce, que va beure d'autors com Homer, Tomàs d'Aquino o William Shakespeare, no va publicar un gran nombre d'obres al llarg de la seva vida però totes elles, individualment, es consideren magnífiques i caracteritzades per una atenció minuciosa a escenaris molt delimitats i per un mestratge excelsa en l'ús del llenguatge i el desenvolupament de noves formes literàries. No obstant això, tot i que Dublín es converteix en l'arrel del seu univers literari, va arribar a ser un dels escriptors més cosmopolites del seu temps.

M’ha agradat trobar algunes de les seves frases més cèlebres:

"Els genis no cometen errors. Els seus errors són sempre voluntaris i originen algun descobriment ".

"Em fan por aquestes grans paraules que ens fan tan infeliços".

"Tot és massa car quan no es necessita".

"L'amor és una maleïda nosa, especialment quan també està unit a la luxúria".

"La irresponsabilitat és part del plaer de l'art. És la part que les escoles no saben reconèixer ".

"No hi ha passat ni futur, tot flueix en un etern present".

"La meva infantesa s'inclina al meu costat. Massa lluny perquè jo doni suport a una mà en ella per una vegada lleugerament ".

"Els colors depenen de la llum que un veu".

"No hi ha heretgia ni filosofia tan odiosa per a l'Església com l'ésser humà".

"He posat tants enigmes i endevinalles que la novel·la mantindrà ocupats als professors durant segles, discutint sobre el que vaig voler dir. Aquesta és l'única manera d'assegurar la immortalitat "(Ulisses)

"Ja que no podem canviar de país, canviem de tema". (Ulisses)

"Quina és la raó per la que paraules com aquestes em resultin tan maldestres i tan fredes? Serà que no hi ha paraula prou tendra per descriure't? ". (Dublinesos)

                                      

Dublinesos

Dublinesos-James Joyce

James Joyce escriptor irlandès  va innovar en la manera de fer novel·les, a partir de la publicació d’ “Ulysses” l’any 1922 on es relata un viatge interior per la vida del protagonista al llarg de les vint-i-quatre hores del dia. Aquesta visió de la narrativa,  feta des de dintre del protagonista,  seguint el procés natural,  desordernat i,  de vegades caòtic,  dels pensaments interiors, va aportar un nou mode de narrar , influint en els i  les principals novel·listes del segle XX.

“Dublinesos” (1914) pertany a la seva primera època com escriptor i, aquesta obra juntament amb ” Retrat de l’artista adolescent” (1916) constituïren la introducció de la seva obra mestra: “Ulysses”.

Les principals característiques de les seves obres són: la recreació de la seva ciutat, Dublín, de la seva llengua i el seu poble. La ironia i el simbolisme són els ingredients que imprengnen la seva obra. La darrera obra de Joyce va ser “Finnegans Wake” en què treballà des del 1922 fins el 1939.

“Dublinesos” , que ha estat portada al cinema sota la direcció de John Huston, és un recull de contes contextualitzats en la ciutat de Dublín, pertany a la seva primera producció, de caire realista. Concretament, la pel·lícula, escenifica un dels contes, anomenat “Els morts”,  on es parla de l’amor i la nostàlgia. Vegem aquest fragment de “Els morts” a “Dubliners” de Joyce:

Llàgrimes generoses ompliren els ulls de Gabriel.  Ell no havia sentit mai allò per cap dona,  però sabia que un sentiment així devia ser amor. (…)  Era conscient, però no ho sabia explicar, de la seva existència variable i vacil·lant.

Monòleg final de la pel:licula dublinesos de John Huston basada en la novel·la de James Joyce https://www.youtube.com/watch?v=bCYMwT-Oikw

                                           

Art contemporani s.XX

Finals del segle XIX i segle XX

Les arrels de l'art contemporani les trobem a finals del S. XIX. El Impressionisme i el Postimpressionisme constitueixen un punt de partida per a les corrents del S. XX. Dins de les avantguardes històriques, les més destacades van ser el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el constructivisme, el neoplasticisme, el dadaisme i el surrealisme. Totes tenen una sèrie d'elements comuns en la seva ideologia, però no en el estilístic.
 Hi ha una consciència de grup dins de cada un d'ells i el deixen reflectit en els seus respectius manifestos.

Neguen el passat i busquen un nou llenguatge expressiu basat en una visió diferent de la realitat, a la qual ja no imiten, interpreten.

 El desig de novetat els porta a experimentar amb el color, les formes i la composició.

El fauvisme va substituir la paleta de tons naturalistes emprada pels impressionistes per un fort colorit i un dibuix de traç molt marcat per crear un major èmfasi expressiu.
George Braque i Henri Matisse van ser alguns dels seus integrants.

Henry Matisse

En l’expressionisme, els expressionistes van valorar els continguts i les actituds emocionals, l'expressió del propi jo, per això la composició es fa esquinçada i el color més violent, amb continguts simbòlics. Destaquen Emil Nolde, Ernest Kichner, Kart Schmidt - Rottluft i Erich Heckel, entre d’altres.

                                                              Emil Nolde

El cubisme emfatitza la superfície plana i la bidimensionalitat del llenç i proposa una forma de perspectiva basada en la multiplicitat dels punts de vista. Robert Delaunay, Picasso, Juan Gris i Frantisek Kupka són destacats exponents del cubisme pictòric i Pau Gargallo i Julio González de l'escultura cubista a Espanya.

Pablo Picasso

Els artistes del futurisme italià, especialment Gini Severini, Humberto Boccini, Carlo Cará i Giacomo Balla, van treballar un estil que s'ha anomenat cubisme dinàmic perquè es van interessar per la representació del moviment i la velocitat a través de la repetició rítmica de línies i imatges.

                                                        

                                                             Umberto Boccioni

El neoplasticisme es basa en la utilització de línies rectes que delimiten rectangles de colors primaris. La seva meta és destacar la bidimensionalitat de la superfície de la tela amb la finalitat d'expressar el seu ideal basat en la puresa de l'art, despullat del particular i d'acord amb les lleis universals de l'equilibri. Destaquen artistes com Theo van Doesburg i Piet Mondrian

                                               

                                                                 Piet Mondrian

El moviment dadaista representa l'antítesi del racionalisme de Mondrian i altres teòrics de l'abstracció. Disconformes amb el sistema de valors burgès, van triar una paraula sense sentit, donada, per designar la seva activitat de protesta i les seves obres antiestètiques. Marcel Duchamp, l'artista més conegut.

                                      

                                 

                                                      Marcel Duchamp

Els surrealistes van tractar d'anar més enllà de la realitat visible assegurant la superioritat del subconscient i la importància dels somnis en la creació artística. Van treballar amb un estil figuratiu Marx Ernst, Salvador Dalí, René Magritte i Van Ray.

                                   

                                                                 Salvador Dalí