Si que és veritat que tot i
que no m'ha agradat massa l'obra del Misantrop de Molière, tot s'ha de dir, i
es que s'ha obert un debat bastant interessant entorn a les dues postures més
destacades del argument.
Una
d'aquestes, la postura del protagonista, l'Arnau, una postura en la que està
molt implicat, l'honestedat. L'altra postura que hi trobem és la de l'amic del
protagonista, el Ferran, ell al principi escoltava i semblava neutral davant
dels arguments de l'Arnau de perquè la societat és un fastig i es que per a ell
tots són uns hipocrites
Jo si que
crec que en aquesta societat, parlant del segle XXI, som hipocrites però crec que hi ha situacions on és
justificable. Si dir la veritat en certes situacions implica fer mal a una
persona o ferir-la sentimentalement crec que és propi intentar dir el que
vulgui escoltar per el simple fet de seguir unes normes socials, és així com
s'aconsegueix en un conjunt de persones la convivència pacífica.
Crec que jo
em poso en la pell d'en Ferran. Si que crec que la hipocresia fa a una persona
falsa i que les aparences no són el més important, però sóc partidària d'
intentar seguir les normes socials per a que en aquesta societat en la
que vivim les persones puguin conviure, ja que dient sempre el que pensem pot
portar conseqüencies, com bé sap l'Arnau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario