martes, 8 de marzo de 2016

Misàntrop-Molière

La misantropía


Actualment estem llegint el llibre del misantrop del actor, director, dramaturg Molière.
Clarament trobem la presència d'un personatge, l'Arnau, que és un misantrop i que té una visió de la societat molt diferent.
 Però... que és realment la misantropía?

La misantropía és una actitud psicològica i també social, caracteritzada per l'aversió cap a l'espècie humana.
No és que es detesti a persones concretes, sinó que realment s'odien les característiques de l'essència humana, com pot ser l'individualisme, la inconformitat permanent, la intolerància, o la hipocresia entre  altres.
La misantropía pot ser lleugera o molt marcada, i també pot manifestar-se de diferents maneres, des de la crítica social a les formes més inofensives, fins a la destrucció o l'autodestrucció, en les formes més perilloses.

Pots saber si ets misantrop quan estàs convençut de que:

  • La majoria de les persones mentirien o menteixen per aconseguir el que desitgen.
  • Sovint, quan intentes ajudar a algú, les intencions es malinterpreten i acabes ficat en un embolic.
  • A la majoria de les persones els molesta haver d'ajudar als altres, encara que no ho diuen.
  • Si la majoria de les persones són honrades, és per por que els descobreixin.
  • Les persones diuen unes coses a la cara i per darrere en pensen un altre.





Comparativa



Tipus de teatres

M'ha agradat fer una taula comparativa de totes aquelles característiques del teatre, recollides en tres tipus de teatres de diferents temps i autors treballats.
Crec que és una manera molt visual de veure les principals semblances i diferències entre ells.

COMPARACIONS

TEATRE CLÀSSIC


s.VI-III a.C
TEATRE DE L’ÈPOCA DE SHAKESPEARE
(the globe thatre)
s. XVI-XVII
TEATRE FRANCÉS, MOLIÈRE

s.XVII
Origen
Antiga Grècia, a partir de les festes o celebracions dirigides al déu Dionís
Anglaterra, amb Shakespeare,
França, amb Molière
Lloc de representació:
Edifici de teatre clàssic on hi cabien milions de persones al aire lliure.
Les seves obres es representen en teatres anomenats: the glove theatre
Les seves obres es representaven en: le petit Bourbon i inclús al teatre del palau reial.
Públic:
El públic seia a les graderies que formaven un semicercle. Hi havia distincions entre les classes socials i tothom podia anar al teatre.
El públic més adinerat seia a la part de dalt on es podia seure en seients però les classes socials que obtenien una entrada reduïda havien de estar dretes a la part de abaix de l’escenari.
El públic que podia assistir a les obres de teatre eren de classe benestants ja que es dirigien a audiència privilegiada.
Objectiu:
Didàctic i moral
Entreteniment
Entreteniment i crítica social
Estructura:
5 actes (estructura climàtica)
3 unitats de temps (espai, temps, acció)
5 actes (cadascun una funció en particular en el desenvolupament de la història)
5 actes (estructura climàtica) seguint els clàssics,
3 unitats de temps
Gènere per exelència
tragèdia
drama
comèdia
Actors
Plantell reduït, amb utilització de màscares per així mostrar rostres fixes
Només homes( si s’havia de representar el paper de dona ho feia un home)
Homes i dones


A continuacióuna mostra de fotografies per tal d'ilustrar cada tipus de teatre.


Teatre grec




Teatre on es representaven les obres de Shakespeare s XVI- XVII ( the globe theatre ) 










Teatre on es representaven les obres de Molière s XVII (teatre reial)



lunes, 7 de marzo de 2016

Origens d'expressions

"Break a leg"

Ve dels temps del teatre de Shakespeare en què el mitjà de transport habitual eren els cavalls, així doncs quants més excrements s'acumulaven a l'entrada del teatre on els espectadors deixaven els cavalls, significava que hi havia hagut una major afluència d'espectadors i per tant major èxit de públic havia tingut la funció. És així que l'expressió 'trencat una cama' es diu al teatre ja que quan la gent sortia d'aquell tot el terra estava ple d'excrements a causa de la quantitat de públic que hi hagués assistit.


El color groc al teatre

Sempre s'ha dit que Molière va morir a l'escenari de tuberculosis, mentre interpretava el paper d'hipocondríac en la seva última comèdia 'El malalt imaginari'. L'anècdota ve d'aquí, de que el color groc dóna mala sort als actors de teatre, doncs sembla que el vestit que portava el dia de la seva mort Molière era groc.


Caricatura de Shakespeare i Molière


martes, 1 de marzo de 2016

Rei Lluís XIV-Molière



LLUÍS XIV

El rei en veure una de les obres de Molière, entusiasmat li va permetre que representés el seu teate al petit Bourboun i posteriorment al palau reial. Li agradava molt les seves obres i es per això que Molière va acabar sent actor, director i dramaturg de la cort. Tot i que el rei no li permetia escriure qualsevol tipus de teatre i passava per la seva aprovació, ja que llavors era una funció propagandística.

És més conegut com el Rei Sol, successor de Lluís XIII, va ser nomenat "el gran Rei Sol de França" després de representar a Apol·lo, el déu grec del Sol i patró de les arts, en el "Ballet de l'Nuit" que era una al·legoria. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet ho van caracteritzar. Va regnar sota un absolutisme monàrquic, imposant un ordre a totes les coses que es lligaven a la vida al Palau de Versailles. Allà el que succeïa era una ficció constant, atès que es vivia en una "existència teatral", on l'art igualava a la vida perquè en tots dos casos la gent "representava" alguna cosa en comptes de ser-ho. Els membres de la cort personificaven a mites vivents en els ballets, i després continuaven comportant-se en la seva vida diària d'acord al motlle del seu paper, a la manera en què el seu monarca ho va fer amb la seva interpretació d'Apol·lo.

Com ja es va dir anteriorment, aquest monarca va ser un dels més importants aficionats al ballet. Raó per la qual Lluís XIV, prenia classes diàriament amb el mestre Beauchamps i davant el públic va actuar per primera vegada en el ballet de "Cassandre" en 1.651 amb només 13 anys d'edat. Freqüentment participava dels ballets durant el primer període del seu regnat, on prenia el paper de les divinitats més majestuoses, ja que així pensava ell mateix que havia de ser la personalitat de qui ocupés el tron: majestuós. Alguns dels seus papers preferits van ser Neptú, Júpiter i Apol·lo, entre d'altres.




  • En aquest link es pot veure la representació del rei davant de la cort en la pel·lícula El rey danza




Lluís XIV representant  a Apol·lo en el Ballet de la Nuit (1653)